Sempre he pensat que els bons humoristes són aquells que no deixen indiferent a ningú. Ni ha d’altres que es pensen que critiquen però l’únic que fan és fer “massatges verbals” a tothom. El Pepe Rubianes era de la classe d’humoristes del primer grup: escatològic, barroer, malparlat, imprudent, sectari, etc... però sobretot lliure. He vist molts dels seus espectacles i sempre m’han encantat. Els seus monòlegs eren com un alleujament per mi, perquè deia tot allò que penso però no sé com dir-ho. Ho foteia “a parir” tot i a tothom. Els polítics, els cures, els treballadors, els jefes, els rics, els pobres... ningú s’escapava de la llengua bruta d’aquest geni de l’humor. En una sola frase deia més veritats de les que jo podré dir en tota la meva vida.Però no ens enganyem, el seu humor no era fàcil, era un humor molt intel•ligent. No tothom podia entendre com una persona sola en un escenari podia treure tanta mala llet per la boca i cobrar entrada com si haguessis anat a veure l’òpera. Sense anar més lluny, recordeu “la que se armó” aquí a Torregrossa quan va venir???? Una vegada més es va demostrar el nivell d’autocrítica i acceptació que tenim a la vila...
Ara, el geni de l’humor ens ha deixat i, per molt que pensi, no trobo a cap altre personatge que li pugui fer ni tan sols una mica de sombra. Si mirem enrera, jo el compararia amb el gran Capri: un altre geni de l’hermenèutica. No tant escatològic ni barroer, però amb la mateixa llengua enverinada.
Ara, el Pepe ens ha deixat i, estic segur vagi on vagi deuen estar tremolant només de pensar que arriba perquè, sigui on sigui deu estar posant a parir a tothom.
Fins aviat mestre. Aquí deixo una de les seves fantàstiques interpretacions:
http://www.youtube.com/watch?v=JYysQZYCQvg
9 comentaris:
Quin gran home tu! tens tota la raó. Per cert, m'encanten els teus escrits. No facis cas dels comentaris que et fan per aqui. Ja van aconseguir tancar un blog insultant i dient coses que no en tenen ni idea. Veig que tu ets molt més llest que ells i passes dels seus comentaris. Adeu company!
Penso que t'equivoques anomenant-lo amic. Ell mai hauria estat l'"amic" d'algú que s'empara en l'anonimat per dir les coses que dius. Quan ell deia alguna cosa donava la cara. Quina petita diferència!
Ets massa presumptuosa, ni els teus escrits fan gràcia ni ell hauria estat el teu amic.
Hola anònim nº1. Gràcies per llegir el meu blog. Es com tenir un espai a internet per posar-hi tot allò que penses. A mi m'agrada i em distreu. Pel que fa a la segona part del teu escrit: no sóc més llest que ningú, sinó que faig com l'amic Rubianes que diria allò de: lo que opinan los demás me suda la **** por delante y por detrás. Una mica escatològic no? No sé que passa però ara em toca el rebre a mí. Inclús m'han canviat el sexe! La meua dona comença a sospitar i em mira malament... Bé company, fes tu també un blog i fem petar la xerrada. I també podem fer critiques, eh? Però jo dels insults i de les ganes de posar noms a la gent passo. Adeu siau!!
ell mai haruria estat amic seu ben segur i mes parlan tambe del teu estimat pujol .
Si tens en conte que el "Pepe", al principi va haver de fer "bolos" per poder guanyar-se la vida fins que va estar reconegut com artista, li podem perdonar certes frases altisonants, de fet, al carrer tampoc es parla de manera tant diferent. Compartim una certa admiració per en Rubianes i una gran tristor per que ens ha deixat, de moment, ens conformarem amb L'Andreu Buenafuente.
Perdona'ns per no paricipar m´s en el teu blog, però ja saps el que passa amb els estudiants, sempre anem apurats de temps.
Apa un petonás que no és un petó al nas.
estudiants de que,aixi ens ba al pais.
Si, així ens va, amb gent que escriu "va" amb "b" alta. Potser que estudiïs tu noi.
jo no ting edat per estudia pero les noies si .
I tant si "tengs" edat, a la universitat hi pots anar fins que ets viu, i per estudiar a la UOC nomes et falten dits per escriure a l'ordenador.
Excuses de mal pagador.
Publica un comentari a l'entrada