Hola companys i companyes,
No és la primera vegada que parlo de l'admiració que tinc als Estats Units com a país. Ja he dit en altres ocasions que és un país que m'apassiona i no me'n cansaria d'anar-hi. Moltes vegades se'm fa difícil explicar el perquè d'aquesta admiració i, molta gent, no entén que trobo de bo a aquests "yankiees". No sé com explicar-ho però si heu anat als Estats Units us haureu adonat de la immensitat d'aquest poble sense gairebé història, de la grandesa de país que tenen, de la capacitat de reacció col·lectiva que són capaços de generar quan s'han d'afrontar a un problema d'estat com és ara la crisi immobiliària. Per altra banda també he dit que no m'agrada dels nord-americans tot allò que fa referència a la moralitat, sobretot en el nuclis més durs del país on les creences més profundes i conservadores encara passen al davant de la justícia. Però Amèrica és un gran país, pròsper, valent i amb iniciativa pròpia. Des d'ahir a la tarda, aquesta potencia mundial té un nou líder que s'haurà d'afrontar a molts problemes mundials. Veurem si sap fer-ho com tots esperem. Us recomano que repasseu la història dels Estats Units des dels seus inicis amb el President Washington, uns anys carregats de grans reptes aconseguits, d’èpoques de misèria i pobresa que van saber reflotar i van construir la major potència mundial del no-res. Tot un repte que es digne d'admirar. Quan viatges pel món t'adones que hi ha moltes cultures diferents i que, cadascuna d'elles ha triat escriure la seva història a la seva manera. Els europeus no tenim res a envejar dels americans, però al revés tampoc. Ara bé, si parlem d'Espanya, em cau la cara de vergonya comparar aquest país amb qualsevol altre país desenvolupat. Els polítics espanyols no tenen ideals de cap tipus, ni tan sols sentit de país creixent. Els politics europeus, com els Espanyols, han de poder anar pel món amb una idea de país i de democràcia coexistent amb la tecnologia, les energies alternatives, l’economia de progrés i sobretot, parlant anglès!! Els politics del nostre país no parlen anglès! Ni tan sols el president del govern! Es llastimós... Hi ha molts països europeus que els nens petits són totalment bilingües i parlen el seu idioma matern i, a més a més, l’anglès. Aquí encara ens barallem per si ensenyem a sumar en castellà i en català. Va home va, deixem-nos de romanços! Em sentireu dir moltes vegades que som encara a l’Espanya de la pandereta, dels toros el vino o olé!, perquè ho penso. Ara bé per criticar als altres països ens falta temps. França, Suïssa, Dinamarca, Anglaterra... són potencies europees que han sabut marcar la seva línea de ruta i s’han construït el seu propi país. Com més països conec, m’és me n’adono que és normal que hi hagi gent a l’altra punta del món que no sap situar Espanya al mapa. Jo algun dia faré veure que tampoc ho sé... Spain is diferent...
No és la primera vegada que parlo de l'admiració que tinc als Estats Units com a país. Ja he dit en altres ocasions que és un país que m'apassiona i no me'n cansaria d'anar-hi. Moltes vegades se'm fa difícil explicar el perquè d'aquesta admiració i, molta gent, no entén que trobo de bo a aquests "yankiees". No sé com explicar-ho però si heu anat als Estats Units us haureu adonat de la immensitat d'aquest poble sense gairebé història, de la grandesa de país que tenen, de la capacitat de reacció col·lectiva que són capaços de generar quan s'han d'afrontar a un problema d'estat com és ara la crisi immobiliària. Per altra banda també he dit que no m'agrada dels nord-americans tot allò que fa referència a la moralitat, sobretot en el nuclis més durs del país on les creences més profundes i conservadores encara passen al davant de la justícia. Però Amèrica és un gran país, pròsper, valent i amb iniciativa pròpia. Des d'ahir a la tarda, aquesta potencia mundial té un nou líder que s'haurà d'afrontar a molts problemes mundials. Veurem si sap fer-ho com tots esperem. Us recomano que repasseu la història dels Estats Units des dels seus inicis amb el President Washington, uns anys carregats de grans reptes aconseguits, d’èpoques de misèria i pobresa que van saber reflotar i van construir la major potència mundial del no-res. Tot un repte que es digne d'admirar. Quan viatges pel món t'adones que hi ha moltes cultures diferents i que, cadascuna d'elles ha triat escriure la seva història a la seva manera. Els europeus no tenim res a envejar dels americans, però al revés tampoc. Ara bé, si parlem d'Espanya, em cau la cara de vergonya comparar aquest país amb qualsevol altre país desenvolupat. Els polítics espanyols no tenen ideals de cap tipus, ni tan sols sentit de país creixent. Els politics europeus, com els Espanyols, han de poder anar pel món amb una idea de país i de democràcia coexistent amb la tecnologia, les energies alternatives, l’economia de progrés i sobretot, parlant anglès!! Els politics del nostre país no parlen anglès! Ni tan sols el president del govern! Es llastimós... Hi ha molts països europeus que els nens petits són totalment bilingües i parlen el seu idioma matern i, a més a més, l’anglès. Aquí encara ens barallem per si ensenyem a sumar en castellà i en català. Va home va, deixem-nos de romanços! Em sentireu dir moltes vegades que som encara a l’Espanya de la pandereta, dels toros el vino o olé!, perquè ho penso. Ara bé per criticar als altres països ens falta temps. França, Suïssa, Dinamarca, Anglaterra... són potencies europees que han sabut marcar la seva línea de ruta i s’han construït el seu propi país. Com més països conec, m’és me n’adono que és normal que hi hagi gent a l’altra punta del món que no sap situar Espanya al mapa. Jo algun dia faré veure que tampoc ho sé... Spain is diferent...
6 comentaris:
I n'hi ha que no saben ni el català ni el castellà i vols que parlin en anglès? Si no fixa't amb el Monti.
Ara que el Jordi Pujol era una altra cosa. Ell sí que és un políglota.
Me n'alegro de llegir-te de nou.
Lo Marraco.
n´hi ha que no saben ni el castella ni el catala pero son president del teu pais segurament som mes inteligens que tu encara que no t´agradi t´hauras de fer fotre encara un tems mes.visca catalunya el pujol el de banca catalana?
Per ser més intel·ligent que jo no cal córrer gaire i tot i així tu vas al meu darrera.
Doncs no, no m'hauria de fer fotre si fos un president per a tots: pels tontos i pels llestos, pels que l'han votat i pels que no, pels grassos i pels prims, pels rics i pels pobres.
Això ja ho té la democràcia: que de vegades els que manen t'agraden i altres vegades no i a més hi tinc tot el dret. En canvi ell, el President, com que cobra dels meus impostos està obligat a escoltar i atendre tot allò que jo li vulgui dir. I una cosa que li voldria dir és que aprengués català, que fa pena que després de viure un munt d'anys a Catalunya encara no n'hagi aprés i que de Pujols n'hi surt un cada 100 anys. Amb banca o sense i et recordo que una persona és innocent fins que no es demostri que és culpable.
Saps què és la Constitució, ninot?
PARA EL CARRO BURRO .SOOOOO....
Bé, aquí l'amic anònim que ja se li acaben els arguments i ha de recórrer a l'insult. Què hi farem? Al món hi ha d'haver de tot.
Si al menys fos original o graciós podríem continuar però què li vols dir a una cosota com aquesta?
Doncs això.
Salut i força company i al carallot fotut del comentari: fuk you
anacleto.
Publica un comentari a l'entrada