EL FI NO JUSTIFICA ELS MITJANS

Hola companys i companyes,

Aquest dissabte milers de persones varem anar a la manifestació convocada a Barcelona per cridar ben fort que els catalans estem emprenyats. Com sempre, n'hi ha que van dir que aquesta manifestació era de independentistes, d'altres deien que era de nacionalistes, d'usuaris de renfe, etc... es veritat que hi havia de tot. Jo hi vaig anar com a "català amprenyat".

Amprenyat per la manera en que ens tracten a les "Espanyes".

Amprenyat perquè es pensen que som uns ploramiques.

Amprenyat perquè n'estic fart que Catalunya no pugui ser una potencia comercial i autònoma per gestionar els diners que genera.

Amprenyat per la ineficàcia dels nostres polítics venuts.

Amprenyat per haver de defensar sempre la nostra llengua i cultura perquè ja no interessa a ningú.

Realment estic amprenyat.

Jo no portava cap bandera i, si n'haguès portat alguna, seria la senyera. Perquè allà hi era per defensar el meu país, l'autonomía de les nostres institucions, la nostra llegua i la nostra cultura. Per res més. Va ser una manifestació pacífica, sense incidents. Així és com havia de ser. Perquè els catalans som gent civilitzada.

Però hi ha una altra cara de la moneda. Aquest mateix cap de setmana els covards de la banda terrorista ETA han tornat a matar. És la única cosa que saben fer: disparar i matar. Immediatament tots el partits polítics estatals han sortir a condemnar l'atemptat. És la única cosa que saben fer. Després afegeixen que no cediràn al xantatge dels nacionalistes. És la única cosa que saben dir.

De la manifestació de dissabte a Barcelona aquests mateixos polítics no han dit res. Perquè els catalans sempre ploren. Els nacionalistes catalans tenen una arma de fogueix: la paraula. No fa mal, les paraules se les emporta el vent, la paraula no fereix, tan sols incomoda per una estona.

Però els catalans seguirem "parlant", ens seguirem queixant, sortirem al carrer i anirem a votar. Però que reflexionin els polítics madrilenys quan es dóna la coincidència que en un mateix cap de setmana surten al carrer dos nacionalistes independentistes. L'ún porta una pistola carregada de raó, i l'altre una pistola carregada de bales. El fi és el mateix, els mitjans no.

Però no m'oblido dels polítics del nostre petit país: covards, venuts i sense saber que volen i on van. Començant per un President que no s'atreveix a anar a una manifestacio pacífica. No deu estar tan amprenyat com diu. Aprén dels teus socis de govern i dóna la cara covard.