Sempre he pensat que els bons humoristes són aquells que no deixen indiferent a ningú. Ni ha d’altres que es pensen que critiquen però l’únic que fan és fer “massatges verbals” a tothom. El Pepe Rubianes era de la classe d’humoristes del primer grup: escatològic, barroer, malparlat, imprudent, sectari, etc... però sobretot lliure. He vist molts dels seus espectacles i sempre m’han encantat. Els seus monòlegs eren com un alleujament per mi, perquè deia tot allò que penso però no sé com dir-ho. Ho foteia “a parir” tot i a tothom. Els polítics, els cures, els treballadors, els jefes, els rics, els pobres... ningú s’escapava de la llengua bruta d’aquest geni de l’humor. En una sola frase deia més veritats de les que jo podré dir en tota la meva vida.Però no ens enganyem, el seu humor no era fàcil, era un humor molt intel•ligent. No tothom podia entendre com una persona sola en un escenari podia treure tanta mala llet per la boca i cobrar entrada com si haguessis anat a veure l’òpera. Sense anar més lluny, recordeu “la que se armó” aquí a Torregrossa quan va venir???? Una vegada més es va demostrar el nivell d’autocrítica i acceptació que tenim a la vila...
Ara, el geni de l’humor ens ha deixat i, per molt que pensi, no trobo a cap altre personatge que li pugui fer ni tan sols una mica de sombra. Si mirem enrera, jo el compararia amb el gran Capri: un altre geni de l’hermenèutica. No tant escatològic ni barroer, però amb la mateixa llengua enverinada.
Ara, el Pepe ens ha deixat i, estic segur vagi on vagi deuen estar tremolant només de pensar que arriba perquè, sigui on sigui deu estar posant a parir a tothom.
Fins aviat mestre. Aquí deixo una de les seves fantàstiques interpretacions:
http://www.youtube.com/watch?v=JYysQZYCQvg
